Son pensament
que s`aturrullen
com les fulles al vent
es reboliquen
sense direccio alguna
fins formar un embolic.
Pensaments que m`aturen
i en deixen sense sentit algun
records de lo que jo he cregut sentir
pero????
Son realitat o ficcio???
hu he viscut!!!!!!!!!!!!!
¿o forma part de la meua ment?
de un voler que no em vol
Perque eixes mirades
perque eixos gestos
perque eixes paraules
perque aprofita eixos moments
cuant estem asoles?'
Perque heu vec jo asoles
i ningu mes
perque.....
Es la meua ment
o tal volta som els dos
No heu se.
Jo procure pasar sense vorelo
pero no aconsegueix
Ell m`allarga la ma
i correc als braços de ell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario